Col·lecció Metro
(El que queda) després d’Occident
_______________________
Aquesta col·lecció dóna cabuda a tota mena d’estudis sobre el passat espanyol, i europeu i occidental per extensió, que contribueixen a historitzar la seva doble condició de metròpoli imperial en declivi i d’estat nacional en construcció.
Partim del declivi relatiu de l’estat nacional com unitat política a l’era de la globalització per interessar-nos per Espanya com un cas extrem de dificultat a l’hora de construir una identitat nacional legítima a escala territorial. A partir d’aquí, ens interessen tot tipus d’enfocaments històrics que contribueixin a una millor comprensió del passat espanyol com a nació, estat, societat o cultura al llarg de la modernitat, allunyant-se de llocs comuns i consensos establerts sobre el que es coneix com Història d’Espanya.
Parlem de després d’Espanya perquè un cop admesa la creixent pèrdua de centralitat d’Occident i de l’estat nacional a escala global, Espanya pot començar a ser abordada abans de res com una realitat del passat. I a partir d’aquesta historització és com millor pot finalment observar-se com un producte històric, superant les perspectives essencialistes que fonamenten la narració de la història nacional i, en ocasions, les dels seus alternatives territorials a escala regional.
La col·lecció es subtitula “després d’Occident” o d’Europa, ja que Espanya fa aquí les vegades de epítom de tota l’aspiració universalista i essencialista genuïnament occidental que ara sembla abocada a ser pensada històricament.
Per donar contingut a aquesta col·lecció busquem tot tipus d’obres que contribueixin a una reescriptura general de la història espanyola en la modernitat i en la seva inserció transnacional. També documents d’època i testimonis que abalisen les alternatives a la cultura política dominant en cada context històric de la modernitat espanyola, europea o occidental.
L’interès és per estudis sobre aspectes dels últims tres segles d’història espanyola, europea i occidental, amb un especial èmfasi en l’etapa més recent, que s’obre amb la transició a la democràcia postfranquista. També incloem una perspectiva general i antologies de textos que apropen a l’univers de cultures socials i polítiques correosas a la modernització i políticament radicals però marginades o descuidades per les grans narratives però que llancen una llum determinant per a la comprensió de les dinàmiques històriques dominants i les narracions oficials .
________________________
TÍTOLS
1. Noelia Adánez (ed.), El pueblo invisible. Para una historia de España desde abajo [El poble invisible. Per a una història d’Espanya des de baix]
2. François Godicheau (coord.), Democracia inocua. Lo que el posfranquismo ha hecho de nosotros [Democràcia innòcua. El que el postfranquisme ha fet de nosaltres]
3. Pablo Sánchez León, Abundancia y frustración. Por una historia conceptual de la economía en la modernidad latinoamericana [Abundància i frustració. Per una història conceptual de l’economia en la modernitat llatinoamericana]
4. Ariel Jerez y Pablo Sánchez León (eds.), Con la memoria de una República por venir. Conversaciones intergeneracionales sobre identidades antifranquistas y democracia [Amb la memòria d’una República per vindre. Converses intergeneracionals sobre identitats antifranquistes i democràcia]
5. Equipo CCR (coord.), Memoria de combate. (Auto)biografía oral de Miguel Romero “Moro” [Memòria de combat. (Auto)biografia oral de Miguel Romero “Moro”
6. Federico Ruiz de Lobera, Crónica de un reportero profano. Veintidós reportajes entre el campo y la ciudad [Crònica d’un reporter profà. Vint-i-dos reportatges entre el camp i la ciutat]
Novembre 2015
7. Eduardo Haro Ibars, Cultura y memoria “a la contra”. Artículos en Triunfo y Tiempo de Historia (1974-1985) [Cultura i memòria “a la contra”. Articles en Triunfo y Tiempo de Historia (1974-1985)]