Col·lecció ANCESTROS

Col·lecció Ancestros

(El que queda) després de l’individu

____________________

Aquesta col·lecció acull textos que aborden tot l’univers del situat més enllà, però també més ençà, de la condició d’individu portador de drets i membre de grups socials o territorials.

La hipòtesi en què se sustenta és que darrere de la ciutadania moderna autoimposada i universalitzada des de fa diversos segles pels occidentals es troben, ens trobem, uns indígenes les traces morals es resisteixen, encara que d’una manera més aviat inconscient, a la seva supressió per uns valors de la modernitat amb els quals conviuen i es barregen provocant una complexitat psicològica no exempta de grans curtcircuits, traumes i alteracions de la personalitat.

Parlem així d’espiritualitat, però no com a alternativa o sinònim de religió, menys encara de secta o església, sinó per referència a la re-ligio etimològica, és a dir, els actes, procediments i rituals que ens relliguen amb els nostres iguals i semblants i amb els altres en general, només a partir dels quals podem amb cert èxit reunir i donar sentit a les nostres diferents parts interiors i rols exteriors, condició per a qualsevol forma de transcendència, que passa en aquest sentit a segon pla. Tot i que no podem a hores d’ara suprimir ja a una llarga herència cultural individualista ni suplantar sense més per altres els eixos que vertebren una condició jurídica i un imaginari com a individus, com a mínim estem en condicions de fer-nos càrrec de la seva herència, però no només des de la crítica teòrica sinó sobretot des d’un intent de transgressió o superació.

Recuperar allò comunitari des d’una perspectiva no intel·lectual sinó més antropològica o moral, que afecta el més elemental de la vida social i la sensació de dignitat i autoestima, és l’objectiu al qual intenten contribuir els textos d’aquesta col·lecció. Entre ells s’inclouen també l’acostament a experiències culturals de tribus i grups ancestrals i la reactivació de les seves tradicions rituals en l’actualitat.

Les maneres en què el segle XXI transitarà per aquest terreny post-individual (i post-individualista) són el centre d’interès d’aquesta col·lecció que intenta reivindicar que el futur de la ciutadania té a veure amb alguna manera de retrobament (i reinvenció) de 1 ancestralitat que mai s’ha acabat de dissoldre, ia la qual seguim enganxats, si bé d’una manera més aviat inconscient quan no negatiu.

En aquest cas, el pensar històric se substitueix per una operació prèvia: el coneixement i reconeixement d’una condició moral i cultural que tenim s’insereix en els nostres mecanismes més bàsics de comportament, els que tenen a veure amb el desig, les emocions i el significat de l’existència en comú i les relacions amb els altres.

TÍTOLS